Encara que són tardans, aquest any no vull oblidarme dels oriols (Oriolus oriolus) i visite la zona del barranc de Xirles per tal d'observar aquestos extranys i esvarosos ocells.
Així, a les 19:30 h. arribe al lloc amb Ximet, el meu company de quatre potes. Només baixar al barranc passen ràpidament acaçant-se 2 ex. d’oriol, femelles o immadurs pel que vaig poder vore, per a endinsar-se després a uns grans anouers, on es confonen perfectament pel seu color verdós. Durant tota la visita vaig escoltar els seus “crits de gat” entre la densa cobertura arbòria; a més vaig poder vore tallarols de casquet i només escoltar el “tep-tep” d’un pitroig, indici de reproducció a aquestes dates.
Però la sorpresa arriba quan observe una parella d’ocells insectivors, amb aparicions intermitents, atrapant les abelles i altres insectes que ronden les flors grogues d’una pitera. Per la tonalitat, i la grandària del bec pareixen bosquetes pàl•lides (Iduna opaca), el que seria un altre descobriment interesant en cas de reproducció, com el recent cas al riu Algar.
Sense més, Ximo i jo eixim de la frescor del barranc i tornem cap a Altea.
Encara que no vaig aconseguir fer cap foto de l'oriol, Toni Zaragozí amb molt de gust m'en ha deixat un parell per tal de donar a conéixer el seu curiós aspecte.
A la imatge de dalt, i per dècimes de segon, podem veure l'espectacular plomatge d'un mascle. Baix d'aquestes línies una femella o immadur, coincidents amb coloració, juga davant la càmera.

2 comentarios:
jo no veig ningun oriol no seria que aaveu begudets¡
el begudet soc jo que escric a mitges¡
Publicar un comentario